Vés al contingut

Miguel Ponte Manso de Zúñiga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel Ponte Manso de Zúñiga

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Miguel Ponte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1882 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort1952 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 15 abril 1950 – Saturnino González Badía →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946
Capità general de la II Regió Militar
5 maig 1941 – 17 maig 1946
General
12 abril 1940 – 5 maig 1941
Capità general de les Illes Balears
8 agost 1939 – 17 agost 1939
← Enrique Cánovas Lacruz – Alfredo Kindelán y Duany →
Comandant general de la V Divisió Orgànica
18 agost 1936 –
← Germán Gil y Yuste Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luis Miguel Limia Ponte y Manso de Zúñiga, vuitè Marquès de Bóveda de Limia, (1882 - 1952) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra la II República, que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. Va ser vocal de la Junta de Defensa Nacional que va ostentar la prefectura de l'Estat del bàndol revoltat entre el 24 de juliol i l'1 d'octubre de 1936, amb el grau de Tinent General.[1]

Biografia

[modifica]

Aristòcrata i terratinent, en 1924 era Coronel de Cavalleria. En 1931, en proclamar-se la II República, i ja com General de Brigada, va sol·licitar el seu retir del servei actiu. El 10 d'agost de 1932 va participar en l'intent de cop d'estat del general José Sanjurjo (conegut com La Sanjurjada), i davant el fracàs d'aquest, va fugir a Portugal.[2]

En produir-se el pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936, va col·laborar amb el general Andrés Saliquet per ensenyorir-se de la VII Divisió Orgànica en Valladolid. Durant la guerra va ser Cap de la 5a. Divisió d'Infanteria i posteriorment Comandant en Cap dels Cossos I i V de l'exèrcit revoltat.

El 8 d'agost de 1939 va ser nomenat Comandant General de les Illes Balears, càrrec que va exercir durant només 9 dies, en ser reemplaçat per Alfredo Kindelán, i va passar a exercir el càrrec de General en Cap de les Forces militars al Marroc.[3]

Va ser procurador en Corts de 1943 a 1949, a més de President del Consell Suprem de Justícia Militar.[4] Va ser també un dels disset procuradors que juntament amb altres deu personalitats van signar el Manifest dels Vint-i-set promogut pel també procurador Joan Ventosa, amb l'esperança d'una restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó i Battenberg i la reconstrucció del seu vell partit la Lliga Catalana.[5] Nomenat al desembre de 1951 fill adoptiu de la ciutat de Maó, on es va casar i va estar destinat durant uns anys.[6] Va ostentar la regència de l'Estat del 18 al 27 d'octubre de 1949, durant una absència de Franco.[7]

Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legal

[modifica]

En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Ponte quan va rebre constància fefaent de la seva defunció, esdevingut cinquanta-sis anys abans.[8][9][10] La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació, jutjat i absolt pel Tribunal Suprem.[11]

Conferències

[modifica]
  • PONTE Y MANSO DE ZÚÑIGA, Miguel, "La Caballería en la actualidad: Sus características y su empleo, tanto en una guerra regular como en Marruecos" a ESTADO MAYOR CENTRAL DEL EJÉRCITO, Curso de información para el Mando y especial para coroneles de las armas combatientes 1924- 1925. Conferencias pronunciadas durante el primer período del mismo, Talleres del Depósito de la Guerra, Madrid, 1924, pp. 95- 132.[12]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «CSIC: Junta de Defensa Nacional.». Arxivat de l'original el 2009-07-27. [Consulta: 20 gener 2015].
  2. ↑ Gipuzkoa 1936: Los dictadores de Burgos.
  3. ↑ Ixent: Cronología del franquismo.
  4. ↑ Congrés dels Diputats: Índex històric.
  5. ↑ B. de Riquer. L'últim Cambó, 1936-1947. Barcelona 1997, pàgina 225
  6. ↑ Última Hora: Retirada del cuadro del general franquista Miguel Ponte Manso de Zúñiga del salón de plenos municipal.[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Geocities: Gobiernos de Franco.». Arxivat de l'original el 2009-07-28. [Consulta: 28 juliol 2009].
  8. ↑ Texto del auto de 16 de octubre de 2008
  9. ↑ Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  10. ↑ El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
  11. ↑ Yoldi, José; Julio M. Lázaro «El Supremo considera que Garzón erró, pero no prevaricó, y lo absuelve». El País, 27-02-2012 [Consulta: 7 setembre 2013].
  12. ↑ Arbil Arxivat 2009-05-28 a Wayback Machine.: La visión de la Gran Guerra en los cursos de coroneles.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Ponte_Manso_de_Zúñiga&oldid=32389217»